Hola a tots i totes! No he pogut iniciar el blog abans, però més val tard que mai! Em presento, em dic Sandra i soc estudiant de tercer de psicologia. Aquest any he decidit iniciar una nova experiència, endinsar-me en el món del projecte rossinyol, el qual realitzaré a Girona. La veritat és que al principi no sabia ben bé en què consistia el projecte i tampoc esperava que acabés decidint apuntar-m'hi. Però ara no m'enpenedeixo d'haver-ho fet, ja que des de que sé exactament de què tracta, estic molt il·lusionada per començar i viure noves experiències.
Inicialment ens van fer un seguit de sessions on ens explicaven de què tractava el projecte, les coses que havíem de tenir en compte a l'hora de tractar amb el nen/a que ens toqués, van venir també dues mentores que van fer-ho l'any anterior i ens van explicar la seva experiència, etc. Aquestes sessions van fer que cada vegada tingués més ganes de començar, desitjava saber qui em tocaria, què podríem fer junts, si ens uniríem... Així que des d'un bon principi vaig començar a buscar possible activitats que podríem fer al llarg de tot aquest curs. Ara bé, també tenia una mica de por, i si no ens aveníem bé? i si hi havia alguna dificultat? Són coses que et passen pel cap, ja que jo volia gaudir del projecte i passar-m'ho bé jo i també el meu nen/a.
Així doncs, un cop tenia tota la informació respecte el projecte, el meu cap no podia parar de donar-hi voltes i més voltes, desitjava saber qui em tocaria, i a partir d'aquí, tenia tantes ganes de poder aprendre coses d'aquell nen/a, de fer coses que li agradessin, d'ensenyar-li coses que a mi m'agraden, que pugui aprendre coses de mi. En resum, moltíssima il·lusió. Per tant, jo el que vull és que puguem gaudir d'aquests mesos, de que arribem molt lluny, que aquest rossinyol pugui volar molt lluny, i que al final del projecte tant el meu rossinyol com jo, haguem pogut fer un gran aprenentatge i que sobretot ens haguem divertit.
