Festa 10è aniversari del Projecte Rossinyol

Aquesta ja era l'última quedada amb l'Emily abans de la festa final. Però aquesta última quedada va ser una mica diferents, ja que vam anar a divertir-nos a la festa del Projecte Rossinyol. Quin honor formar part del 10è any del projecte! Així hem pogut tenir l'oportunitat d'anar a la festa de celebració d'aquest aniversari i veure participants d'altres anys amb ganes de retrobar-se amb el seu mentor o mentorat. Tan debó el projecte segueixi endevant i d'aquí 10 anys més ens truquin per convidar-nos al 20è aniversari del projecte!

Quan vam arribar al pavelló ens vam adonar que hi havia algunes càmeres, i a l'Emily això no li agradava gens! Només feia que fugir de les càmeres! 

Després ens van fer alguns discursos i a continuació vam tenir màgia! A l'Emily semblava que se la veia entusiasmada amb la màgia i sobretot quan el mag va fer aparèixer un ocellet blanc. La màgia va ser molt entretinguda, però després d'això encara hi havia més, ens van venir a fer un petit concert els teràpia de shock! A l'Emily no li va acabar d'agradar la música que tocaven, però estic segura que, en general, s'ho va passar bé a la festa.

Temps de flors!

Jo tenia moltes ganes d'anar a veure les flors de Girona, i li vaig comentar a l'Emily que podríem anar a fer una volta per veure-les. Ara bé, com que els temps no havia acompanyat durant la setmana de Temps de flors, anava amb una mica de por que ens plogués. Però semblava que de moment feia molt de sol i molta calor! Així que vam anar fins la rambla i ens vam comprar un iogur-gelat per brenar una mica i agafar forces, ja que ens quedava molt de tragecte per veure! Un cop acabat el gelat, vam agafar un mapa del temps de flors, i vam anar a veure els llocs que eren més importants per visitar. Vam veure llocs molt macus, hi havia flors molt maques i llocs molt ben decorats, i sobretot, molt originals. Anàvem força a la idea, ja que no teníem gaire temps per visitar-ho tot, i molts dels llocs no els vam poder veure, ja que allà hi has d'anar a passar tot el dia per veure-ho tot amb calma. I tot i anar a la idea, no vam poder anar a tots els llocs on teníem previst anar, però vam veure coses precioses igualment i ens vam divertir, i això és el que compta.

L'Emily i els seus girasols!

Ara bé, de cop, es va aixecar un aire molt fred i el sol va marxar, feia la pinta de que no tardaria en ploure... Així que ens vam espavilar per anar a acabar de veure diferents exposicions. Vam arribar a un lloc on hi havia un munt de girasols, i l'Emily es va enamorar, ja que es veu que li encanten els girasols! Així que va voler fer-se una foto envoltada de tots els girasols. Ja es feia tard i refrescava bastant, així que vam decidir anar baixant cap a casa, ja que havíem pogut veure moltes flors, i sobretot, vam poder entrar als banys àrabs, on vam haver de fer força cua, però va valdre la pena! 

Aquesta va ser l'última sortida que vam fer l'Emily i jo soles, ja que les pròximes quedades són festes, o bé la dels 10 anys del projecte rossinyol, o bé la festa final. Però aquest dia de temps de flors, ens emportem molts records juntes i molta diversió. 

També ens emportem molts altres records, com per exemple, la gravació que vam fer unes setmanes abans, on cadascuna de nosaltres havia d'explicar què és el que més li havia agradat del projecte, què havia après de l'altra, etc. Nosaltres ens vam preparar la gravació, que per cert, ho vam fer al tren quan tornàvem del zoo de Barcelona. I ens vam dir coses molt maques l'una a l'altra, i penso que serà un record magnífic!

Anem al Zoo!

A l'Emily li encanten els animals, així que anar al Zoo de Barcelona era una sortida perfecte i una gran oportunitat per poder veure una gran varietat d'animals que no solem veure al nostre dia a dia. 

Així doncs, vam agafar el tren de bon matí, que per cert, feia un temps esplèndit, ideal per anar a fer una excursió, i cap a Barcelona! 

En aquesta sortida també vam anar-hi amb la mentora i rossinyol amb els que vam anar a la Fundació Mona, i altres acompanyants.

Durant el tragecte, vam decidir jugar a cartes per que se'ns fes més curt el viatge. Vam jugar a l'Uno, i l'Emily mai hi havia jugat, però de seguida en va aprendre, tot i que a vegades feia una mica de trampes! Però ens ho vam passar molt bé!

 

Un cop vam arribar a Barcelona, vam agafar el metro, que estava ple ple de gent, gairebé com a les pel·lícules. I per fi vam arribar al zoo, quines ganes de començar a veure tots els animals. Però abans de començar a visitar-ho tot, ens vam assabentar que feien un espectacle amb els lleons marins, així que vam anar cap alla! Eren molt graciosos i vam poder aprendre moltes coses d'aquests animals tan simpàtics! Això sí, ens vam rostir a ple sol... Seguidament vam anar veient tots i cadascun dels animals, i era molt entretingut. Ja començàvem a tenir una mica de gana, tant caminar i tanta calor, fa venir gana! Així que ens vam asseure en una gespa sota l'ombra dels arbres i vam passar una bona estona descansant i agafant energies. Ja que encara quedaven animals molt interessants per veure! Quan vam acabar de dinar vam seguir veient animals, elefants, micos, girafes, hipopòtams, aus, lleons, etc. Un munt d'animals! 

Hi ha una anècdota, que va ser fastigosa però alhora divertida. Vam passar per un lloc sota uns arbres i de cop vam notar que ens mollàvem, se'ns havia cagat un ocell! Quina fàstig! Bé, llavors vam veure en un cartell que ens alertava que anéssim en compte perquè en aquella zona solia passar... i just ens havia de passar a nosaltres! Ens vam anar a netejar i llestos, a seguir l'excursió.  Cap al final del dia vam anar a veure els animals que més li agraden a l'Emily, els guepards, però era molt difícil veure'ls, ja que la instal·lació estava molt amunt, i els pobres animals estaven estirats d'esquena ben avorrits. Però bé, els vam poder veure una mica i ja ens va servir! 

El dia va arribar al seu final, vam anar a buscar el metro, després el tren i cap a casa! Estàvem ben cansats i cansades. Però això sí, l'Emily volia tornar a jugar a l'Uno, i va poder guanyar una partida! Es va posar ben contenta! Així que el dia va acabar ben rodó i la veritat, és que va ser un dia molt divertit i molt diferent.

El guepard de l'Emily!

Setmana Santa mogudeta!

Durant la Setmana Santa vam quedar dues vegades per així poder recuperar un dia que no ens vam poder veure. Així que vam fer d'aquesta setmana i d'aquestes mini vacances en quelcom molt divertit! 

Hi havia una pel·lícula que vaig estar veient anunciar a la televisió i em va semblar divertida per poder-la anar a veure, i a més, hi havia gent que m'havia dit que era una peli molt bona. Aquesta era Zootrópolis. Així que quan vaig anar a buscar a l'Emily la vaig soprendre dient-li que aniríem al cinema per veure aquesta pel·lícula. I la idea sembla que li va encantar, ja que ella també la volia veure!

Vam comprar crispetes, begudes i cap a dins a veure la pel·lícula. Vam estar rient molt durant la peli, i també ens vam emportar un petit ensurt en un moment de la peli. Era una pel·lícula d'humor barrejat amb intriga. A l'Emily li va semblar molt interessant i molt entretinguda i a mi també em va encantar. 

Però això no és tot, encara queda un altre dia divertit de la Setmana Santa. Li vaig dir a l'Emily que un dia intentaríem anar a veure monos a la Fundació Mona, així que allà vam anar! També vam anar-hi amb una altra mentora i rossinyol d'un altre poble, i així podíem ser més pinya i ens ho passaríem molt millor. 

Mentre esperàvem a que comencés la visita guiada per la Fundació, vam anar a un parc per a que els nens poguéssim jugar. Seguidament, quan ens van cridar per començar la visita, vam entrar dins una caseta, on ens van fer una explicació de per què estan allà aquells ximpanzés, ens van posar un vídeo de quan van començar aquest projecte i l'arribada dels primers ximpanzés a la Fundació. Va ser una explicació molt emotiva, ja que aquests animals han passat per moments molt tràgics i difícils, però ara estan en un lloc molt millor. A continuació, vam anar passant pel voltant de les instal·lacions, on la guia ens va anar fent explicació, i on vam anar poder veient els diferents ximpanzés. Va ser molt divertit, ja que hi havia un d'ells que passava corrent i ens llançava sorra i pedres, algun ens seguia o es quedava parat allà davant mirant-nos... La veritat, és que ens van explicar moltes coses interessants i vam aprendre molt aquell dia sobre la vida d'aquests animals.


 

Preparem magdalenes!

Teníem moltes ganes de preparar amb l'Emily alguna cosa dolça per berenar. Havíem pensat al principi fer algun pastís o alguna coca, però al final li vaig proposar a l'Emily que podríem fer magdalenes, ja que un dia vaig provar de fer-ne i havien sortit molt bones. Com que li va agradar la idea, vaig buscar la recepta que havia utilitzat i vam preparar tots els ingredients per començar a fer les magdalenes! La meva germana també es va apuntar a preparar les magdalenes, i al principi elles col·laboraven en anar abocant poc a poc els ingredients dins el bol, i jo m'ocupava de barrejar-los. Però després l'Emily va voler barrejar tots els ingredients i va ser molt divertit, ja que cansava molt i cada vegada la barreja era més sòlida.  Llavors, vam decidir que la meitat de la massa la barrejaríem amb trossets de xocolata, i la resta, faríem madalenes normals, o amb xocolata per sobre i decoracions. 

La primera tanda de magdalenes, per un moment, ens va semblar que se'ns havia cremat per sota! Però va ser una falsa alarma i totes les magdalenes van sortir ben bones.

Us deixem la recepta que vam utilitzar per si algú vol provar de fer-ne!

Ingredients:

3 ous

200gr. de farina de reposteria

125gr. de sucre 

50ml. de llet sencera

100ml. de llet d'oliva verge extra suau

1/2 sobre de llevadura química (8 grams)

Motlles per magdalenes

Decoracions, xocolata... (opcional)

*Tots els ingredients han d'estar a temperatura ambient.

Elaboració:

En un bol gran batem els ous amb unes varilles, procurant que quedi espongós. Afegim poc a poc el sucre mentre seguim batent i barregant de la mateixa manera. A continuació afegim l'oli, que també el posem poc a poc i l'anem barregant amb la resta d'ingredients. Continuem amb el mateix procés amb la llet, després la farina, i finalment la llevadura química. 

Un cop tenim tots els ingredients barrejats, posem la massa a la nevera durant 5-10 minuts, això farà que les magdalenes creixin millor. De mentre, col·loquem els motlles sobre una safata per poder-ho posar al forn, i posem a escalfar el forn a 220-230ºC. Abans de posar la massa als motlles, fem una batuda ja que amb el fred s'haurà espessat. A continuació omplim 3/4 parts del motlle amb la massa i ho deixem fornejar durant uns 15 minuts a 200ºC. Quan veiem que comencen a estar dorades, ja es poden començar a retirar. I finalment, les podem decorar com vulguem, i ja les tenim fetes!

1. 
   

A berenar i a dibuixar!!

En aquesta entrada us explicaré algunes activitats que vam fer durant diferents tardes. L'Emily va tenir una idea per a la següent quedada que fessim, la qual va consistir en anar a comprar diferents tipus de fruita, tallar-les a trossets i barrejar-les amb un iogurt. Així podríem fer una tarda de berenar ben bo i ben sa! L'Emily va tenir molta imaginació ja que a mi no se m'hagués acudit, i em va agradar que també prengués la iniciativa per a fer activitats diferents. Així doncs, vam comprar alguna poma, algun kiwi, alguna pera, i maduixes i plàtans que tenia a casa meva. Ens vam dirigir cap a casa, i directes a tallar totes les fruites en trossets petits! Les vam barrejar amb un iogurt grec de maduixa i va quedar boníssim, i també ens vam quedar ben tipes!

Una altra de les tardes vaig decidir que podríem agafar llapis i paper, i anar a dibuixar aprofitant el bon temps que feia. Recordava que l'Emily m'havia parlat sobre unes lletres graffiti que li agradaven i que ja n'havia après una mica a fer-ne. Així que li vaig proposar d'anar al parc de la devesa i llavors, que m'ensenyés com es feien aquestes lletres. També vam tenir una idea, buscar per internet algun tutorial que ens ensenyés exactament com es feien, i així, l'Emily podria perfeccionar les que ella feia. I el resultat final va ser fantàstic! Em va encantar la facilitat que va tenir de millorar el seu dibuix veient un parell de vídeos, va agafar la idea molt ràpid! Segur que a vosaltres també us encantaran les lletres graffiti de l'Emily!

I per acabar aquesta entrada, volia comentar una altra tarda, amb un altre berenar! Anteriorment, en alguna de les entrades, vaig comentar que havíem anat a berenar unes creps ben bones i grans, i que us ensenyaríem la bona pinta que fan. I això és el que farem ara! Perquè vam decidir tornar-hi a anar, ja que aquell dia no feia gaire bon temps, i li vaig proposar tornar a menjar creps, ja que algun dia enrere m'havia demanat de tornar-hi a anar. Aquesta vegada l'Emily es va demanar una crep de llet condensada i xocolata blanca. A l'Emily li encanten les coses dolces! Mireu quina bona pinta!

Una tarda a la bolera

Aquella tarda no sabíem que fer, quina activitat nova podíem fer per divertir-nos. A més, estava començant a fer mal temps i semblava que en qualsevol moment es podria posar a ploure. De cop, se'm va acudir que podíem fer una activitat que jo havia pensat per mes endevant, però em va semblar que era el moment idoni per fer-la. Anar a la bolera! Quan li vaig dir a l'Emily aquesta idea, es va posar molt contenta, ja que no hi havia anat mai i tenia moltes ganes. Així que vam agafar el bus i cap a l'Espai Gironés! 

Un cop allà a la pista, vam buscar quines boles podíem fer servir, ja que hi havia algunes que pesaven massa! Seguidament ens vam disposar a jugar, i la primera era l'Emily, era la seva primera tirada, la primera vegada que feia un tir als bolos. I sabeu què va passar?... Doncs, va fer un PLENO!! Es va posar super contenta i amb ganes de seguir jugant. I la veritat és que va tirar la bola ben recte sense tocar les barreres. I em sembla que va aconseguir un altre pleno al llarg de la partida. Total, que l'Emily va acabar guanyant la partida (però ella amb barreres i jo sense eh :$). La veritat és que ens ho vam passar molt bé, i estic segura que li encantaria repetir una altra partida!

Tardes divertides

En les últimes setmanes, hem fet diferents activitats: 

• Una tarda vam anar a brenar a un lloc de Girona on fan unes creps molt bones i que són enormes! L'Emily es va demanar una crep de llet condensada i dolç de llet, i jo em vaig demanar una crep de nutella. Estaven boníssimes!!! A mi em va costar molt acabar-me la crep, estava ben tipa... Durant aquest brenar tant bo, vam estar parlant de diverses coses, i sobretot, de les activitats que podríem fer durant els pròxims dies. Vam pensar que podríem fer manualitats per poder passar tardes diferents, així doncs, el pròxim dia, el nostre objectiu seria fer pulseres per a que les dues tinguéssim quelcom igual! Al acabar la tarda, l'Emily em va dir que volia tornar un altre dia a aquella creperia. Això significa que les creps li van agradar tant com a mi! Més endevant quan tornem a la creperia us ensenyarem la bona pinta que fan aquelles creps...

• Les dues següents tardes van anar destinades a fer les pulseres. El primer dia, primer de tot, vam anar a brenar un entrepà perquè a ella li venia molt de gust en aquell moment. Així doncs, mentre brenavem, vam estar mirant quines pulseres podríem fer i quin material necessitaríem. Un cop brenades, vam anar a la cerca del material, i vam passejar-nos per tot Girona! Fins que finalment vam trobar els cordills i les decoracions que volíem. Però no ens va donar temps ni de començar a crear les nostres pulseres ja que l'Emily havia de tornar a casa. Així que la següent tarda, vam poder fer les pulseres, i potser ens plantegem més endevant fer diferents tipus de pulseres, ja que va ser molt entretingut! I aquí us deixem  amb el resultat de la tarda:

Un matí sobre gel!

Vam estrenar el nou any de la millor manera, patinant sobre gel! Abans de que comencés el Nadal li vaig comentar a l'Emily que a Girona cada any posen una pista de gel i que hi podríem anar. A ella li va encantar la idea, així que li vaig prometre que hi aniríem sí o sí. Així doncs, per fi va arribar el dia, i vaig anar a buscar a l'Emily a casa seva per anar cap a la pista de gel. A més, ens van acompanyar la meva germana, la meva parella i el seu germà petit, per a que fos més divertit!

Era la primera vegada que l'Emily anava a patinar sobre gel, i he de confessar, que també era la meva primera vegada. Jo estava ben nerviosa i l'Emily molt entusiasmada! Així que vam anar a posar-nos els patins i cap a la pista! Ufff com relliscava la pista... va ser entrar i vaig caure al terra!! L'Emily també va caure unes quantes vegades, però s'ho passava molt bé!

Baixant amb trineu

Amb una mica de pràctica i paciència vam acabar aprenent a patinar! Però el més important és que va ser molt divertit, i ens ho vam passar tots molt bé.

Quan vam haver de sortir de la pista, l'Emily, la meva germana i l'altre nen, van voler provar de baixar amb trineu per un tubogan de gel. També s'ho van passar molt bé, anaven ben embalats! 

Finalment va acabar el matí, un matí que va passar molt ràpid, massa ràpid! Ens hagués agradat estar més estona patinant, però va ser una gran experiència i un gran matí!

Dia de cinema!

Teníem moltíssimes ganes d'anar al cinema a veure alguna pel·lícula que fos divertida! Així que vaig anar a buscar l'Emily a casa seva i ens vam espavilar per a poder arribar a l'Espai Gironés a temps. Pel camí vam decidir anar a veure "El viaje de Arlo", una pel·lícula de dibuixos animats que tracta sobre les aventures d'un dinosaure. Com que a mi també m'agraden molt les pel·lícules de dibuixos animats vam anar-hi encantes les dues a veure-la! Vam comprar crispetes i begudes, i vam anar entusiasmades cap a la sala!

Quan va acabar la pel·lícula vam comentar entre les dues que havia sigut molt emotiva, i també divertida. Així que ens va agradar molt, i l'Emily s'ho va passar molt bé durant la pel·lícula, ja que hi havia moments molt divertits. 

Després de la pel·lícula vam acabar de passar el dia fent una volta per les botigues, i ens vam acomiadar i ens vam desitjar un bon any, ja que no ens tornaríem a veure fins el proper any!

Primeres quedades

Tornava a estar nerviosa per la nostra primera quedada... Realment era la primera vegada que estaríem soles i podríem començar a conèixer-nos de debó. Vam quedar a la biblioteca, perquè així podríem estar tranquil·les, podent parlar de les nostres coses. Vaig portar una llibreta on li vaig dir que escrivís els seus gustos i les coses que li agrada fer i que li agradaria fer durant aquest projecte. De cada cosa que escrivia m'explicava un munt de coses, vaig adonar-me en aquell moment que l'Emily i jo no tindríem dificultat per parlar, ja que es veia una nena molt decidida i que parlaríem molt, seguríssim. També vaig escriure jo les coses que m'agraden i que m'agraden fer, i també idees que havia tingut sobre les activitats que podríem fer les dues durant aquests mesos que compartiríem juntes. I bé, el primer dia va ser únicament per coneixèr-nos, per explicar coses nostres, per preguntar-nos coses, i les hores van passar volant, en cap moment ens vam trobar sense saber que dir, i això és un punt molt positiu!

Les següents quedades van ser més actives, la següent vam anar a l'espai gironés a fer una volta, i vam anar a la botiga d'animals, ja que a ella li encanten els animals igual que a mi, i ens vam divertir molt allà. Després vam aprofitar per anar a jugar als jocs recreatius, on l'Emily em va demostrar que hi havia un joc de dominava molt, i també ens vam divertir molt quan vam jugar a un joc juntes. I de pas vam aprofitar per coneixer-nos una mica més, parlant dels nostres gustos i demés.

Una altra de les primeres quedades va ser quan vam anar a veure un espectacle per la Marató de TV3 que feien al meu poble, Sils. Així que les dues vam participar en la Marató! 

En aquest espectacle, grups de persones ballaven alguna cançó coneguda i imitaven el grup. Com que sé que a l'Emily li agrada ballar, vaig decidir que m'acompanyés a veure l'espectacle, a més que la meva germana hi participava i em feia il·lusió que vingués l'Emily. L'Emily va riure molt durant l'espectacle, i és que va ser molt divertit, hi havia grups de persones que ho feien de manera molt còmica! A mitja part vam aprofitar per brenar una mica de coca i suc que repartien. 

Quan va acabar l'espectacle vam estar comentant que ens havia agradat molt a les dues. M'agradava veure que l'Emily s'ho estava passant bé, ja que una de les meves preocupacions abans d'iniciar el projecte, era si el rossinyol es divertiria, si es sentiria còmode... I de moment sembla que sí! Així que espero que això vagi sobre rodes i poguem gaudir fent moltes més activitats, igual o més divertides encara!

Festa d'inici

Estava molt impacient per a que arribés el gran dia, el dia que coneixeria a l'Emily, una nena de 11 anys. Abans del dia de la festa ja ens havien repartit les fitxes de cada nen/a, i vaig veure que l'Emily tenia algunes coses en comú amb mi, això em va fer sentir entusiasme perquè així podríem gaudir les dues fent activitats que ens agradessin a les dues. Semblava que era una nena amb moltes ganes de fer coses, molt xerraire, però això només eren les meves primeres impresions sense tenir-la davant. Així que vaig esperar a que arribés el dia, i quan va arribar, no podia deixar els nervis enrere. Vaig arribar al lloc on ens havíem de reunir tots els menors i les mentores, i quan vaig entrar, ja hi havia alguns i rossinyols asseguts amb les seves famílies o amb els i les mestres. Des de que em vaig asseure fins que no va començar la presentanció, no vaig poder parar de mirar si la meva rossinyol es trobava asseguda en algun lloc de la sala. La veritat és que no la trobava o no la podia reconèixer. Després vaig veure que arribava una família, amb una nena que podia ser ella, però no acabava de reconèixer la seva cara, però ara sé que sí era ella!
A continuació ens van fer la presentació, i ens van dir que tots els rossinyols es posessin en rotllana i es posessin un mocador per tapar-se els ulls, ja que ells encara no sabien quin mentor els havia tocat. I llavors, cada mentor, s'havia de posar darrere el seu rossinyol. Jo em vaig haver d'assegurar que aquella nena era la meva rossinyol, i finalment vaig ser darrere seu, quins nervis... et passen mil coses pel cap, perquè a partir d'aquell moment, haurem de compartir mil i uns moments i divertir-nos juntes. I va arribar el moment en que li havia de treure el mocador i que es girés. Quan es va girar em va treure un somriure d'orella a orella i em va dir coses molt maques! Ens vam començar a preguntar coses, però sobretot ella, que deia que no estava nerviosa, semblava que xerrava ella més que jo!! I això em va agradar, perquè sabia que trobaríem moltes coses de les que parlar. L'Emily em va portar a conèixer la seva mare i els seus germans i em van acollir molt bé, vam parlar sobre l'Emily, i ens vam estar coneixent una mica. Però ja tenia ganes de que arribés el primer dia, la primera quedada, per poder-nos conèixer una mica més les dues. Les impresions eren bones, semblava una nena molt simpàtica i amb moltes ganes de fer coses!