Primeres quedades

Tornava a estar nerviosa per la nostra primera quedada... Realment era la primera vegada que estaríem soles i podríem començar a conèixer-nos de debó. Vam quedar a la biblioteca, perquè així podríem estar tranquil·les, podent parlar de les nostres coses. Vaig portar una llibreta on li vaig dir que escrivís els seus gustos i les coses que li agrada fer i que li agradaria fer durant aquest projecte. De cada cosa que escrivia m'explicava un munt de coses, vaig adonar-me en aquell moment que l'Emily i jo no tindríem dificultat per parlar, ja que es veia una nena molt decidida i que parlaríem molt, seguríssim. També vaig escriure jo les coses que m'agraden i que m'agraden fer, i també idees que havia tingut sobre les activitats que podríem fer les dues durant aquests mesos que compartiríem juntes. I bé, el primer dia va ser únicament per coneixèr-nos, per explicar coses nostres, per preguntar-nos coses, i les hores van passar volant, en cap moment ens vam trobar sense saber que dir, i això és un punt molt positiu!

Les següents quedades van ser més actives, la següent vam anar a l'espai gironés a fer una volta, i vam anar a la botiga d'animals, ja que a ella li encanten els animals igual que a mi, i ens vam divertir molt allà. Després vam aprofitar per anar a jugar als jocs recreatius, on l'Emily em va demostrar que hi havia un joc de dominava molt, i també ens vam divertir molt quan vam jugar a un joc juntes. I de pas vam aprofitar per coneixer-nos una mica més, parlant dels nostres gustos i demés.

Una altra de les primeres quedades va ser quan vam anar a veure un espectacle per la Marató de TV3 que feien al meu poble, Sils. Així que les dues vam participar en la Marató! 

En aquest espectacle, grups de persones ballaven alguna cançó coneguda i imitaven el grup. Com que sé que a l'Emily li agrada ballar, vaig decidir que m'acompanyés a veure l'espectacle, a més que la meva germana hi participava i em feia il·lusió que vingués l'Emily. L'Emily va riure molt durant l'espectacle, i és que va ser molt divertit, hi havia grups de persones que ho feien de manera molt còmica! A mitja part vam aprofitar per brenar una mica de coca i suc que repartien. 

Quan va acabar l'espectacle vam estar comentant que ens havia agradat molt a les dues. M'agradava veure que l'Emily s'ho estava passant bé, ja que una de les meves preocupacions abans d'iniciar el projecte, era si el rossinyol es divertiria, si es sentiria còmode... I de moment sembla que sí! Així que espero que això vagi sobre rodes i poguem gaudir fent moltes més activitats, igual o més divertides encara!

Festa d'inici

Estava molt impacient per a que arribés el gran dia, el dia que coneixeria a l'Emily, una nena de 11 anys. Abans del dia de la festa ja ens havien repartit les fitxes de cada nen/a, i vaig veure que l'Emily tenia algunes coses en comú amb mi, això em va fer sentir entusiasme perquè així podríem gaudir les dues fent activitats que ens agradessin a les dues. Semblava que era una nena amb moltes ganes de fer coses, molt xerraire, però això només eren les meves primeres impresions sense tenir-la davant. Així que vaig esperar a que arribés el dia, i quan va arribar, no podia deixar els nervis enrere. Vaig arribar al lloc on ens havíem de reunir tots els menors i les mentores, i quan vaig entrar, ja hi havia alguns i rossinyols asseguts amb les seves famílies o amb els i les mestres. Des de que em vaig asseure fins que no va començar la presentanció, no vaig poder parar de mirar si la meva rossinyol es trobava asseguda en algun lloc de la sala. La veritat és que no la trobava o no la podia reconèixer. Després vaig veure que arribava una família, amb una nena que podia ser ella, però no acabava de reconèixer la seva cara, però ara sé que sí era ella!
A continuació ens van fer la presentació, i ens van dir que tots els rossinyols es posessin en rotllana i es posessin un mocador per tapar-se els ulls, ja que ells encara no sabien quin mentor els havia tocat. I llavors, cada mentor, s'havia de posar darrere el seu rossinyol. Jo em vaig haver d'assegurar que aquella nena era la meva rossinyol, i finalment vaig ser darrere seu, quins nervis... et passen mil coses pel cap, perquè a partir d'aquell moment, haurem de compartir mil i uns moments i divertir-nos juntes. I va arribar el moment en que li havia de treure el mocador i que es girés. Quan es va girar em va treure un somriure d'orella a orella i em va dir coses molt maques! Ens vam començar a preguntar coses, però sobretot ella, que deia que no estava nerviosa, semblava que xerrava ella més que jo!! I això em va agradar, perquè sabia que trobaríem moltes coses de les que parlar. L'Emily em va portar a conèixer la seva mare i els seus germans i em van acollir molt bé, vam parlar sobre l'Emily, i ens vam estar coneixent una mica. Però ja tenia ganes de que arribés el primer dia, la primera quedada, per poder-nos conèixer una mica més les dues. Les impresions eren bones, semblava una nena molt simpàtica i amb moltes ganes de fer coses!