Estava molt impacient per a que arribés el gran dia, el dia que coneixeria a l'Emily, una nena de 11 anys. Abans del dia de la festa ja ens havien repartit les fitxes de cada nen/a, i vaig veure que l'Emily tenia algunes coses en comú amb mi, això em va fer sentir entusiasme perquè així podríem gaudir les dues fent activitats que ens agradessin a les dues. Semblava que era una nena amb moltes ganes de fer coses, molt xerraire, però això només eren les meves primeres impresions sense tenir-la davant. Així que vaig esperar a que arribés el dia, i quan va arribar, no podia deixar els nervis enrere. Vaig arribar al lloc on ens havíem de reunir tots els menors i les mentores, i quan vaig entrar, ja hi havia alguns i rossinyols asseguts amb les seves famílies o amb els i les mestres. Des de que em vaig asseure fins que no va començar la presentanció, no vaig poder parar de mirar si la meva rossinyol es trobava asseguda en algun lloc de la sala. La veritat és que no la trobava o no la podia reconèixer. Després vaig veure que arribava una família, amb una nena que podia ser ella, però no acabava de reconèixer la seva cara, però ara sé que sí era ella!
A continuació ens van fer la presentació, i ens van dir que tots els rossinyols es posessin en rotllana i es posessin un mocador per tapar-se els ulls, ja que ells encara no sabien quin mentor els havia tocat. I llavors, cada mentor, s'havia de posar darrere el seu rossinyol. Jo em vaig haver d'assegurar que aquella nena era la meva rossinyol, i finalment vaig ser darrere seu, quins nervis... et passen mil coses pel cap, perquè a partir d'aquell moment, haurem de compartir mil i uns moments i divertir-nos juntes. I va arribar el moment en que li havia de treure el mocador i que es girés. Quan es va girar em va treure un somriure d'orella a orella i em va dir coses molt maques! Ens vam començar a preguntar coses, però sobretot ella, que deia que no estava nerviosa, semblava que xerrava ella més que jo!! I això em va agradar, perquè sabia que trobaríem moltes coses de les que parlar. L'Emily em va portar a conèixer la seva mare i els seus germans i em van acollir molt bé, vam parlar sobre l'Emily, i ens vam estar coneixent una mica. Però ja tenia ganes de que arribés el primer dia, la primera quedada, per poder-nos conèixer una mica més les dues. Les impresions eren bones, semblava una nena molt simpàtica i amb moltes ganes de fer coses!
A continuació ens van fer la presentació, i ens van dir que tots els rossinyols es posessin en rotllana i es posessin un mocador per tapar-se els ulls, ja que ells encara no sabien quin mentor els havia tocat. I llavors, cada mentor, s'havia de posar darrere el seu rossinyol. Jo em vaig haver d'assegurar que aquella nena era la meva rossinyol, i finalment vaig ser darrere seu, quins nervis... et passen mil coses pel cap, perquè a partir d'aquell moment, haurem de compartir mil i uns moments i divertir-nos juntes. I va arribar el moment en que li havia de treure el mocador i que es girés. Quan es va girar em va treure un somriure d'orella a orella i em va dir coses molt maques! Ens vam començar a preguntar coses, però sobretot ella, que deia que no estava nerviosa, semblava que xerrava ella més que jo!! I això em va agradar, perquè sabia que trobaríem moltes coses de les que parlar. L'Emily em va portar a conèixer la seva mare i els seus germans i em van acollir molt bé, vam parlar sobre l'Emily, i ens vam estar coneixent una mica. Però ja tenia ganes de que arribés el primer dia, la primera quedada, per poder-nos conèixer una mica més les dues. Les impresions eren bones, semblava una nena molt simpàtica i amb moltes ganes de fer coses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada